divendres, 6 de juny del 2008

Declaració de fe

La Bíblia és la Paraula de Déu, inerrable i infalible, inspirada per l’Esperit Sant als sants profetes, evangelistes, i apòstols que van escriure els seixanta-sis llibres canònics que la integren, als quals va preservar l’Esperit Sant de tot error o contradicció en la seva tasca.

• Hi ha un únic etern i veritable Déu; Un en essència i Tri en persones: Pare, Fill i Esperit Sant, creador i sustentador dels éssers i les coses visibles i invisibles.

El Senyor Jesu-Crist és l’únic Salvador i mitjancer entre Déu i els homes.
Confessem la seva Deïtat; la seva veritable i pròpia humanitat; el seu naixement virginal; la seva vida immaculada, la redempció dels nostres pecats per la seva sang en la seva mort expiatòria i vicària; la seva ressurrecció corporal; la seva ascensió a la glòria; el seu promès retorn en els aires per arrabassar els seus abans de la gran tribulació, ressuscitant els morts i transformant juntament els que visquin, per a constituir el seu Tribunal guardonador i celebrar les Noces de l’Anyell; la seva vinguda a la terra amb els seus sants per establir el seu regne mil.lenial; la ressurrecció i el judici final; els nous cels i la nova terra.

La salvació per gràcia, no per obres, rebuda mitjançant el penediment envers Déu i la fe en el Senyor Jesu-Crist. L’eterna felicitat dels salvats i el càstig etern del perduts.

L’obra personal actual de l’Esperit Sant, únic vicari del Senyor Jesús a la terra, a qui glorifica formant l’Església, engendrant, santificant, dotant i fructificant espiritualment els creients.

L’Església és el cos de Crist, el qual n’és el seu fonament, cap, Senyor, únic gran sacerdot i Espòs.
És columna i recolzament de la Veritat.
Els seus principals propòsits: predicar, defensar i confirmar l’Evangeli.
La seva forma de govern: Teocràtica-Bíblica-Congregacional.
Les seves ordenances: el baptisme per immersió dels creients i el memorial del Sopar del Senyor.
El seu caràcter: una casa espiritual, no denominacionalista ni sectària; sigui considerada com Assemblea General o bé cada església local, plenament autònoma de les altres.

La unitat espiritual substancial dels renascuts i la seva vocació a la unitat de la fe en doctrina i pràctiques, per a manifestar la plena comunió fraternal.